Uiquipèdia
Register
m (Revertides les edicions de 85.58.29.112 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Vinatea)
 
(48 intermediate revisions by 11 users not shown)
Line 1: Line 1:
 
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE EDICIONS INÚTILS Gràcies.-->
 
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE EDICIONS INÚTILS Gràcies.-->
   
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat de [[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Dècim Junio Bruto Galaico]].
+
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
   
 
==Activitats econòmiques==
 
==Activitats econòmiques==
Line 15: Line 15:
 
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".
 
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".
   
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterrani, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.
+
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.
   
 
==Clima==
 
==Clima==
Line 183: Line 183:
 
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
 
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
   
*'''Vetges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Vetges tu i Mediterrània'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
+
*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
   
 
*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
 
*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
Line 200: Line 200:
 
En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".
 
En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".
   
===Nuevos proyectos de ordenación===
+
===Nous proyectes d'ordenació===
La ciudad está pendiente de realizar las obras del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parque Central''], que enterrarán las centenarias vías del ferrocarril del Norte a la entrada de Valencia, eliminando todas las vías hasta la altura de las antiguas fábricas de [[Macosa]], y construyendo un gran jardín con museo del transporte en las naves de [[Demetrio Ribes]], cuatro torres de más de 20 pisos, y varios bloques de viviendas. Además, está también a punto de acometerse un proyecto que tiene más de cien años de antigüedad, el Paseo de Valencia al mar. Este proyecto, muy discutido, busca abrir una de las más importantes avenidas de la ciudad hasta la costa, pero para ello debería eliminar gran parte de un barrio con valor histórico, hecho que ha generado agrias polémicas.
+
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
   
Con la entrada en vigor de la [[Ley Reguladora de las Actividades Urbanísticas (LRAU)]], Valencia inició una etapa de crecimiento urbanístico sin precedentes que ha convertido suelo agricola en urbanizable y mediante la presentación de [[Programas de Actuación Integrada (PAI)]], a su vez en nuevos suelos urbanos.
+
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
   
El primer PAI en aprobarse en Valencia fue el PAI Avenida de Francia, que desarrolló la franja de suelo existente entre la Avenida del Puerto y el Antiguo Cauce del Río [[Turia]]. En esta actuación se proyectaron 3 edificios singulares de 30 plantas de altura, pero finalmente ante la cantidad de problemas surgidos en el primer edificio de 109 metros de altura, llamado [Torre de Francia] y por razones de seguridad aérea, ya que el tráfico aéreo sobrevuela gran parte de Valencia para la aproximación instrumental [[ILS]] a la pista 30 del [[Aeropuerto de Valencia|aeropuerto de Manises]] , se anularon las dos torres restantes, debido a que interferirían en las rutas aéreas de aproximación de precisión [[ILS]].
+
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]] , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
El Segundo gran PAI promovido en Valencia es el PAI de Orriols, que se inicia por la gran mayoría de Empresas Promotoras Valencianes bajo la denominación de ''Grupo Turia XV'', pero tras ser adjudicada provisionalmente a este primer grupo, se adjudica definitivamente a una empresa de ámbito nacional. Los consiguientes pleitos acaban dando la razón al primer grupo, pero habiéndose ejecutado el PAI para la fecha de la sentencia firme, quedó evidenciada la falta de seguridad de la Ley.
 
Otro de los grandes PAI es el PAI de Quatre Carreres, cuyas zonas, antes llenas de chabolas y campos infértiles, se están convirtiendo en la nueva sede de la Escuela de Idiomas con sus respectivos jardines.
 
   
  +
El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Turia XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
En [[enero de 2006]] entró en vigor la nueva Ley Urbanistica Valenciana (LUV) que derroga la anterior LRAU y vela por los intereses de todos los propietarios afectados por un Programa de Actuación Integrada. Por todo ello Valencia ha tenido una expansión urbanística importante y con las nuevas infraestructuras que circunvalan el casco urbano, se esta conviertiendo en una ciudad desarrollada.
 
  +
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.
   
  +
En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
===Lugares de interés turístico===
 
[[Imagen:Valencia07 flickr.jpg|thumb|right|200px|L'Hemisfèric en la Ciudad de las Artes y las Ciencias]]
 
Cuenta con espacios naturales como el [[Parque Natural de la Albufera]] así como con numerosos parques, entre los que destacan el [[Jardín botánico de Valencia|Jardín Botánico]] (con más de 200 años de historia), los [[Jardines del Real]] (conocidos también como Viveros Municipales) o el antiguo cauce del [[Turia|río Turia]], que fue desviado del centro de la ciudad durante los [[años 1960]], y en el que ahora encontramos un parque y numerosas infraestructuras, como la [[Ciudad de las Artes y de las Ciencias]] realizada por [[Santiago Calatrava]], instalaciones deportivas o zonas de juegos como el parque Gulliver.
 
   
  +
===Llocs d'interés turístic===
Además existen distintos edificios de carácter cultural como el [[Instituto Valenciano de Arte Moderno]] o diversas edificaciones iglesias góticas, renacentistas o bien barrocas. También la [[Estación del Norte (Valencia)|Estación del Norte]] es monumento de interés cultural, y visitado por miles de turistas que en ferrocarril llegan a Valencia.
 
   
  +
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del [[Túria|riu Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
==Historia==
 
{{AP|Historia de la ciudad de Valencia}}
 
   
  +
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
===L'etapa romana i el regne cristia-visigot (s. I adC–VI)===
 
'''<u>Fundacio de la ciutat</u>'''<br />
 
En [[138 adC]] fundacio de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' pel [[Imperi Romà]], mentres era consul romà Decim Junio Bruto. En [[75 adC]] la ciutat es destruida durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] te lloc un creiximent urba, l'immigracio de nous ciutadans i la construccio de grans edificis publics com el forum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construccio d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serranos]].
 
   
  +
==Història==
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat la primera comunitat cristiana de la que se te constancia en torn a la memoria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que es martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglesia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincident en les primeres onejades de pobles germanics.
 
  +
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
   
  +
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
Posteriorment en el [[625]] la ciutat practicament s'abandona, penes existix documentacio.
 
  +
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br />
   
  +
En [[138 a.C]] es fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].
===Epoca musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
 
'''<u>Ordenacio urbana, politica i social de la ciutat</u>'''<br />
 
L'any 711, la ciutat es conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autonom sobre l'area de Valéncia. Éste aporta la seua llengua, religio i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossaraps, hereus de la cultura hispanovisigoda i tenien com religio el cristianisme i com llengua el mossarap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossaraps eren una minoria pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossaraps en l'idioma valencià que lo diferencien clarament del catala o la fabla aragonesa (eixida, etc)
 
   
  +
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents de [[Almanzor]]). Epoca de maxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumentant el comerç en l'Espanya cristiana.
 
   
  +
Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, es atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
 
   
  +
Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de "godi", "suevi" als sueus, "romani" als hispà romans normals, i si eren rics "senatore". Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'Iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>
En juliol de [[1093]] raere la mort del rei de ''Balansiya'', [[Rodrigo Diaz de Vivar|El Cid]] estables ya en Valéncia com lloc de desterro, fica sitià a la ciutat, i assumix el mandat del regne. Rodrigo s'alia en [[Pedro I de Arago]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el proposit de frenar conjuntament l'espenta [[almoravide]].
 
   
  +
===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
El Cid muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] consegui defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, hasda l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castilla]] ordenà l'evacuacio de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoravides]].
 
  +
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br />
   
  +
A principis del [[sigle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
 
'''<u>La Reconquista, establecimiento de sus Fueros, crecimiento humanísta</u>'''<br />
 
   
  +
Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la van enviar un emissari pera negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.
Conquista de Valencia por [[Jaime I de Aragón|Jaime I]] (Rey de Aragón y Conde de Barcelona) en 1238. Se crea una nueva ley para el Reino, los fueros, ''els Furs'' que años después se hicieron extensivos al resto del [[Reino de Valencia]] y se realiza el reparto de las tierras como queda testimoniado en el [[Llibre del Repartiment de Valencia|Llibre del Repartiment]].
 
   
  +
Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
En [[1348]] la peste negra y sucesivas epidemias diezman la población de la ciudad mientras estalla una revuelta ciudadana contra los excesos del rey, la guerra de la Unión.
 
   
  +
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues casa, el respecte pera la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
En [[1363]] y [[1364]] la ciudad repele por dos veces el asalto de las tropas castellanas. Como premio, el [[Rey Pedro el Ceremonioso]] concede a la ciudad el título de "Dos veces leal", que queda representado por las dos L que ostenta el escudo de la ciudad.
 
   
  +
Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.
En [[1391]] los cristianos asaltan el barrio judío, y los obligan a convertirse al cristianismo, posteriormente en [[1456]] los árabes de la ciudad siguen su misma suerte.
 
   
  +
Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.
Tras la muerte sin descendientes de [[Martín el Humano]], el [[Compromiso de Caspe]] instaura un nuevo linaje, la familia castellana de los [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona de Aragón]].
 
   
  +
Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el de [[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.
<u>'''El renacimiento valenciano'''</u>
 
   
  +
S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
El [[siglo XV]] es el de mayor expansión y crecimiento de la cultura valenciana. Es conocido como el ''[[Siglo de Oro Valenciano|El Siglo de Oro Valenciano]]''. Viene acompañado de un crecimiento demográfico que situó a la ciudad como la más poblada de la [[Corona de Aragón]], pasando de 40.000 habitantes en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].
 
   
  +
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.
La construcción de grandes palacios e iglesias como las Torres de Serranos o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanario de la [[Catedral de Valencia]]). Se reactiva el comercio con la creación de la ''Taula de canvis'', y al erigirse la [[Lonja de la seda|Lonja de la Seda y de los Mercaderes]] (1482), que se convirtió en uno de los mercados más importantes del Mediterráneo al que acuden mercaderes de toda Europa, principalmente por el comercio de tejidos de seda.
 
   
  +
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
Se imprime Obres o trobes en lahors de la verge Maria [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer libro impreso en España]] en Valenciano. La introducción de la imprenta valenciana produce un gran auge de las obras escritas. En literatura florece la producción escrita de la mano de los autores [[Joanot Martorell]], [[Ausiàs March]], [[Joan Roís de Corella|Joan Roíç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura y escultura aparecen artistas como [[Damian Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gronçal Peris]]. En 1502 se funda la [[Universidad de Valencia]] bajo el nombre de ''Estudi General''.
 
   
  +
En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
[[Imagen:Philip V 3.jpg|thumb|125px|Felipe V]]
 
  +
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
   
  +
===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
<u>'''Pérdida de los fueros'''</u>
 
   
  +
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
A principios del siglo XVIII, durante la [[Guerra de Sucesión Española]], Valencia se alió con el [[archiduque Carlos|Archiduque Carlos de Austria]]. En enero de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, que lideraba a los ingleses, obligó al ejército borbónico a una retirada. Durante 16 meses defendieron la ciudad tras varios intentos de echarlos.
 
   
Después de la victoria borbónica en la [[batalla de Almansa]], 25 de abril 1707, el ejército inglés evacuó Valencia y la ciudad.
 
   
  +
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
Como castigo perdió así la ciudad y el reino sus privilegios o fueros. También fue víctima de saqueos de las fuerzas borbónicas, aunque corrió mejor suerte que otras poblaciones como [[Játiva|Xátiva]], que fue incluso arrasada por el fuego con sus habitantes.
 
   
  +
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.
===[[Revolución industrial|La Revolución industrial]] ([[Siglo XIX|s. XIX]])===
 
[[Imagen:Cantonvalencia1873.png|thumb|left|125px|Escudo del Cantón federal de Valencia, 1873]]
 
En [[1850]] se instala la red de agua potable y en [[1858]] los arquitectos [[Sebastián Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] y [[Timoteo Calvo]] diseñan ''el Proyecto General del Ensanche de la Ciudad de Valencia'', que prevé el derribo de las murallas para permitir la expansión de la ciudad. Se reproduce una segunda versión en [[1868]]. Ambos proyectos no obtienen la aprobación definitiva pero sirven como base para el crecimiento de la ciudad.
 
   
  +
En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo [[Rei Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta l'escut de la ciutat.
Durante la [[Revolución Cantonal]] de [[1873]], se articula en el ''[[Cantón de Valencia|Cantón Federal de Valencia]]'' (proclamado el 19 de julio y disuelto el 7 de agosto).
 
   
  +
En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
En [[1882]] empieza la distribución de luz eléctrica en la ciudad y en [[1884]] los arquitectos municipales [[José Calvo Tomás]], [[Luis Ferreres Soler]] y [[Joaquín María Arnau Miramón]] diseñan un nuevo ''Plan General de Valencia y Proyecto de Ensanche'', para el cual utilizan como base los planes anteriores. En este nuevo plan de ensanche se configuran las dos Grandes Vías que circundan la ciudad, la Gran Vía Marqués del Turia y la Gran Vía Fernando el Católico.
 
   
  +
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
===La época moderna ([[Siglo XX|s. XX]])===
 
[[Imagen:Emblema de l'Ajuntament de València.svg|thumb|Emblema actual del Ayuntamiento de Valencia]]
 
Se triplicó la población, pasando de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] y se convertiría en una ciudad cosmopolita y centro de un área metropolitana de más de 1,5 millones, tercer área demográfica, industrial y económica de España.
 
   
En [[1900]] se crea el [[Banco de Valencia]] y en [[1907]], [[Francisco Mora Berenguer]] su proyecto de ampliación del ensanche de Valencia hasta el perímetro de los Caminos de Tránsitos. Se traza el eje que constituye el Paseo de Valencia al Mar. Este plan se aprueba en [[1912]].
 
   
  +
<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u>
Se construye el mercado central y el de Colón, y en [[1921]] se terminan las obras de la estación de ferrocarril, denominada [[Estación del Norte (Valencia)|estación del Norte]].
 
   
En [[1936]] Valencia, durante el conflicto de la guerra civil, se convierte en capital de la España republicana, hasta [[1939]].
 
   
  +
El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].
En [[1957]], la [[Gran riada de Valencia]] tuvo graves consecuencias económicas y destructivas para la ciudad y su huerta. Se construyó un nuevo cauce del río (en el extrarradio de la ciudad) para prevenir futuras inundaciones, y el antiguo cauce se reconvirtió a mediados de los 80 en una zona lúdica y ajardinada (Parque de cabecera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciudad de las Artes y de las Ciencias]]. También es una zona de fuegos artificiales y conciertos en Fallas).
 
   
  +
La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', y al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.
En los [[años 1980]] comenzó la construcción de la red de [[MetroValencia]] de la que hay cinco líneas (1, 3, 4, 5, 6) y continúa todavía en expansión (2 y 6).
 
   
  +
S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En 1502 se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom de ''Estudi General''.
En la serie de [[TVE]] protagonizada por [[Carmen Maura]], ''[[Arroz y tartana]]'', se recrea muy bien la Valencia de los primeros años del [[siglo XX]].
 
   
{{VT|Lista de monarcas de Valencia}}
 
   
  +
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u>
==Arte y cultura==
 
   
===Museos y salas de exposiciones===
 
{{AP|Museos de la ciudad de Valencia}}
 
   
  +
A principis del sigle XVIII, durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.
La ciudad de Valencia, rica en monumentos y espacios arquitectónicos de gran interés, cuenta con más de cincuenta museos y salas de exposiciones. Muchos de ellos se crearon gracias a la contribución de particulares mediante donaciones y colecciones privadas. Los museos de artes plásticas más importantes de la ciudad son el [[Museo de Bellas Artes San Pío V]] y el [[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
 
   
  +
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.
Son espacios en los que pueden verse colecciones permanentes, exposiciones temporales y donde se desarrollan distintas actividades pensadas para todos los ciudadanos y los visitantes que se acercan a la ciudad. Son gestionados por diversas administraciones públicas, corporaciones y asociaciones privadas.
 
   
  +
Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
Algunos de ellos están dedicados a valencianos ilustres, como al insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en su [[Museos de la ciudad de Valencia#Casa Museo Blasco Ibáñez|Casa Museo]], situado en su antiguo chalet de la [[playa de la Malvarrosa]], o la [[Museos de la ciudad de Valencia#Casa Museo Benlliure|Casa Museo Benlliure]], en la calle Blanquerías, y la más reciente de todas, la [[Museos de la ciudad de Valencia#Casa Museo Concha Piquer|Casa Museo Concha Piquer]], en la calle Ruaya.
 
   
  +
===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
A otros, en cambio, se los considera históricos en sí por su propia constitución: la [[Museos de la ciudad de Valencia#Casa de las Rocas|Casa de las Rocas]] fue construida en el [[siglo XV]] para servir de museo. También lo son las colecciones del museo paleontológico, expuestas desde el 1908 en el museo del [[Museos de la ciudad de Valencia#Almudín|Almudín]] y actualmente en el [[Museos de la ciudad de Valencia#Museo Paleontológico|Museo Paleontológico]], en los jardines de Viveros, en las que pueden verse singulares piezas geológicas y paleontológicas, el museo de ciencias naturales, el museo taurino (junto a la plaza de toros), el museo del arroz o el museo fallero (principalmente en horario fallero).
 
   
  +
En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.
El referente de modernidad es la [[Ciudad de las Artes y de las Ciencias]]. Aglutina varias disciplinas de arte y cultura en un mismo espacio, incluyendo varios museos, acuarios, salas de exposiciones, salas de proyección y espacios lúdicos, tanto abiertos como en instalaciones acondicionadas.
 
   
  +
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).
Se está estudiando la construcción del museo de la [[FIFA]].
 
   
  +
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.
==Ocio en la ciudad==
 
  +
===Actividades culturales===
 
  +
===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===
Valencia ha sido durante siglos fuente y refugio cultural. Actualmente las manifestaciones culturales son muy abundantes. Al ser una ciudad mediterránea y siguiendo con su estilo de vida estas manifestaciones públicas, muchas se suelen dar en espacios abiertos, apoyados y promocionados tanto oficiales como gestión de privada.
 
  +
====Cine y teatro====
 
  +
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i es convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.
  +
  +
En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eixe que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
  +
  +
Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] se terminen les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
  +
  +
En [[1936]] Valéncia, durant lo conflicte de la guerra civil, se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].
  +
  +
En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions, i l'antic caixer es va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).
  +
  +
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).
  +
  +
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].
  +
  +
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
  +
  +
==Art i cultura==
  +
  +
===Museus i sales d'exposicions===
  +
  +
{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}
  +
  +
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
  +
  +
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.
  +
  +
Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibányez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibányez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.
  +
  +
A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des de el 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el museu faller (principalment en horari faller).
  +
  +
El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.
  +
  +
S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].
  +
  +
==Oci en la ciutat==
  +
===Activitats culturals===
  +
Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.
  +
====Cine i teatre====
 
'''[[Cine]]:'''
 
'''[[Cine]]:'''
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valencia / Cinema del Mediterrani''''']</u> En octubre de 2006 celebró su vigesimoséptima edición. Este acontecimiento es a nivel internacional y referente del cine en el área mediterránea. Los diversos premios otorgados en la sección oficial representan una palmera.
+
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterrani''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este acontecimiento és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.
   
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''Cortocircuito''''']</u> Actualmente se realiza un certamen de cortometrajes que se celebra de forma continua durante todo el año en diversos locales de Valencia.
+
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.
   
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen para jóvenes cineastas en el año 2006 llegó a su vigesimoprimera edición.
+
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.
   
:Cinema Jove está reconocido por la [[FIAPF|Federación Internacional de Productores de Filmes (FIAPF)]], y es miembro de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivales de Cine].
+
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i es membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
   
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> Con motivo del periodo veraniego, el [[Instituto Valenciano de Cinematografía|Instituto Valenciano de Cinematografía (IVAC)]], conocido también como ''"La Filmoteca"'', traslada sus actividades al [[Turia|cauce del río Turia]], realizando proyecciones de cine al aire libre en los jardines del [[Palau de la Música i Congressos de València|Palau de la música]].
+
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''"La Filmoteca"'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].
   
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quincena del audiovisual valenciano del año 2007 se celebrará la novena convocatoria. Habiendo sido su sede en valencia capital , se busca actualmente su salida al resto de las comarcas valencianas.
+
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en lo Cap i Casal , se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
   
'''[[Artes escénicas]]:'''
+
'''[[Arts escèniques]]:'''
   
*<u>[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valencia Escena Oberta)''].</u> Festival dedicado a las artes escénicas, como festival internacional de teatro, música y danza. Valencia escena abierta, llegó en el 2006 a su cuarta edición. Sus representaciones se pueden encontrar por toda la ciudad, en las calles, estaciones de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], viejas fábricas…, así como en teatros. Bajo la dirección del actor valenciano [[Toni Cantó]].
+
*<u>[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)''].</u> Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].
   
*<u>'''Encuentro Internacional de Performance'''</u>. Organizado por el [[IVAM]] y la [[Generalitat Valenciana]], llega en el 2007 a su quinta edición. Sigue con el carácter del espacio del Instituto Valenciano de Arte Moderno en organizar eventos y talleres de expresión.
+
*<u>'''Encontre Internacional de Performance'''</u>. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.
   
 
===='''Música'''====
 
===='''Música'''====
  +
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot lo món, i durant el mes de juliol se ve celebrant des de 1886 un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
   
  +
'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle es celebrarà durant els dijous de lo mes de setembre, com ve seent habitual d'edicions anteriors des de 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.
Las bandas de música de la [[Comunidad Valenciana]] son reconocidas en todo el mundo, y durante el mes de julio se viene celebrando desde 1886 un certamen del que en el 2006 celebró su 120 edición. Más de 2.000 músicos desfilan por los escenarios del Palau de la Música y la [[Plaza de Toros (Valencia)|Plaza de Toros]]. Puedes ver más información en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia'''].
 
   
  +
'''El concurs internacional de piano "[[José Iturbi]]"''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]], i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'ajuntament.
'''Jazz a l'IVAM''', se denomina así un ciclo de conciertos de música [[jazz]], que se celebran en el hall del [[IVAM]]. El ciclo se celebrará durante los jueves del mes de septiembre, como viene siendo habitual de ediciones anteriores desde 2002. Su entrada es gratuita hasta completar el aforo.
 
   
  +
===Festivitats===
'''El concurso internacional de piano "[[José Iturbi]]"''' se celebra en ediciones bianuales. Su la sede de la celebración es el [[Palau de la música]], y en su septiembre de 2006 se celebró su decimoquinta edición. Puedes ver [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument más información sobre el certamen] en la web del ayuntamiento.
 
  +
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}
   
  +
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot lo món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això manco importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons sa celebració.
===Festividades===
 
{{AP|Fiestas de Valencia (ciudad)|Fiestas de Valencia}}
 
   
  +
*'''Giner:''' Sant Antoni Abat, i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
En la ciudad de Valencia existen muchas y muy variadas, algunas conocidas en todo el mundo y otras en cambio desconocidas incluso por algunos residentes de la ciudad, pero no por ello menos importantes o significativas. Las citaremos por orden cronológico según su celebración.
 
  +
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
  +
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
  +
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i lo [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
  +
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
  +
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
  +
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].
   
  +
===Gastronomia===
*'''Enero:''' San Antonio Abad, y San Vicente Mártir (Patrón de la ciudad).
 
*'''Marzo:''' San José ([[Fallas|Las Fallas]]).
 
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] y [[San Vicente Ferrer]] (Patrón de la [[Comunidad Valenciana]])
 
*'''Mayo:''' [[Fiesta de las Cruces|Las Cruces de mayo]], La Virgen de los desamparados (Patrona de la ciudad) y el [[Corpus Christi (fiesta)|Corpus Christi]].
 
*'''Junio:''' [[Festividad de San Juan]].
 
*'''Julio:''' Feria de Julio.
 
*'''Octubre:''' [[9 de octubre]] ([[Día de la Comunidad Valenciana]] y día de [[Dionisio (Papa)|Sant Donís]]) y [[Moros i Cristianos]].
 
   
  +
La gastronomia de la ciutat és reflex de sa cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.
===Gastronomía===
 
La gastronomía de la ciudad es reflejo de su cultura y entorno; predominan los productos hortícolas, y los dulces.
 
   
  +
*Cuina
*Cocina
 
En la cocina predomina el uso del arroz, así como las verduras. También existen exquisitos guisos provenientes de la pesca autóctona.
+
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.
   
<u>'''Arroces'''</u><br/>
+
<u>'''Arrossos'''</u><br/>
La [[paella]] es el plato valenciano más internacional. Recibe el nombre del propio recipiente, y tiene como base el arroz. Se complementa con los productos de la zona, que pueden ser estos carne de animales de corral y legumbres frescas.
+
La [[paella]] es el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i com a base l'arròs. Es complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
   
Otros platos elaborados con arroz son el [[arroz a banda]] con base de pescado, el ''"arròs amb fesols i naps"'' que es un arroz caldoso con nabos y alubias, más propicio para la temporada invernal. Otros son el [[Arroz al horno]], que lleva tomate, garbanzos, pimentón, longanizas, morcillas, patatas y costillas de cerdo. También es común la [[fideuá]] (con fideos y marisco).
+
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''"arròs en fesols i naps"'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).
   
* Bebidas
+
* Begudes
Quizá la bebida autóctona más típica de Valencia sea la [[horchata]]. Dentro de los [[cóctel]]es podemos destacar el [[agua de Valencia]], por ser originaria de la ciudad.
+
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.
   
 
* Postres
 
* Postres
También se elaboran dulces como las [[peladilla]]s, pasteles de boniato o los [[mazapán|mazapanes]]. Sus ingredientes principales son siempre la almendra, el azúcar y la miel. Estos dulces son de origen [[Al-Ándalus|árabe]] y forman ya parte de la cultura gastronómica. Al igual que el [[turrón]], del que existen diferentes modalidades, y cuyo máximo referente a nivel autonómico se encuentra en [[Jijona]] (Alicante).
+
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats, i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]] ([[Alacant]]).
   
===Valencia de noche===
+
===A la Lluna de Valéncia===
[[Imagen:Disco.jpg|thumb|200px|Discoteca valenciana.]]
 
Valencia es célebre por su animada vida nocturna, lo que motiva "escapadas" de fin de semana desde ciudades cercanas para vivir la noche,como la antigua ruta del bacalao o [[Ruta Destroy]].
 
   
  +
Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva "escapades" de cap de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga “ruta del bacalao” o [[Ruta Destroy]].
Lo que llama la atención de la ciudad y su ambiente es que la vida no se detiene. Podemos degustar buenos platos en restaurantes hasta altas horas de la noche, música en vivo, y encontrar multitud de locales animados, pubs, discotecas o cafés teatros.
 
   
  +
Lo que crida l'atenció de la ciutat i son ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe, i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.
Lo más destacado que es indiferente la época del año o el día de la semana, ya que aunque la mayoría del ocio se centra en los fines de semana, también existe el resto de días.
 
Este estilo de vida no es actual, ya que es propio de la ciudad desde hace cientos de años y del estilo de vida de sus habitantes, como forma de ser y nunca para perjudicar al resto, sino para alegrarlo. El bullicio y la diversión forman parte importante de la sociedad valenciana, aliciente que llena de envidia a algunos visitantes foráneos por la diversidad de personas que puedes encontrar, ya que no existe un grupo definido de edad ni de clase.
 
   
  +
Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja ad alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.
Un [[cóctel]] conocido es el [[Agua de Valencia]], como no podía ser de otra manera. Está compuesta fundamentalmente por cava y zumo de naranja.
 
  +
[[Imagen:Donkapuerto.jpg|thumb|right|200px|Terraza de "Dockas"]]
 
  +
Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.
 
 
   
La fachada marítima junto al puerto, siempre ha tenido conocido prestigio en la noche valenciana, actualmente se ha estado remodelando y con ello se esta volviendo a llenar de locales de animación pubs y discotecas. también se han reutilizado los antiguos almacenes ''Docks'', donde respetando la estructura se ha abierto una gran discoteca denominada Dockas, en la que existen diferentes espacios y terrazas respetando la estructura original.
+
La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.
   
===Eventos internacionales===
+
===Events internacionals===
   
*<u>'''V Encuentro Mundial de las Familias'''</u>
+
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>
   
:El V [[Encuentro Mundial de las Familias]] se celebró en Valencia a principios de julio de 2006, según decidió [[Juan Pablo II]] y ratificó posteriormente su sucesor, [[Benedicto XVI]].
+
:Lo V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
   
:Este encuentro se componía de numerosos actos, reuniones y conferencias entorno al concepto y contenido de la familia cristiana. Algunas de estas actividades fueron suspendidas debido a un [[Accidente del Metro de Valencia de 2006|trágico accidente de ferrocarril]], acontecido días antes de la llegada del Papa; por este motivo Benedicto XVI decidió cambiar parte de su programación para realizar un acto de homenaje a las víctimas en la estación donde ocurrió la tragedia.
+
:Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies ans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
   
:El encuentro fue clausurado por el [[Papa]] el [[9 de julio]].
+
:L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] lo [[9 de juliol]].
   
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congreso Internacional de Astronáutica (IAC 2006)]'''</u>
+
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
:Durante el congreso celebrado en [[Bremen]] el octubre de 2003 en representación de la [[Generalidad Valenciana]], el Ayuntamiento de Valencia, la [[Universidad de Valencia]], la [[Universidad Politécnica de Valencia]] y SENER. Fue presentada la candidatura de Valencia como anfitriona por el profesor [[Victor Reglero]], miembro de la ''International Academy of Astronautics''.
+
:Durant lo congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
   
:Celebrándose dicho evento en Valencia del 2 al 6 de octubre de 2006, siendo su sede el [[Museo de las Ciencias Príncipe Felipe]].
+
:Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, seent la seua sèu lo [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].
   
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cometas "Ciutat de València" (2007)]'''</u>
+
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos "Ciutat de Valéncia" (2007)]'''</u>
:El Festival se celebró en el [[playa de la Malvarrosa|paseo marítimo de la ciudad]] durante el mes de abril. Nos acerca al mundo de las cometas ofreciendo espectáculos increíbles a los asistentes en un intenso programa de actividades de todo tipo relacionadas con el apasionante mundo de las cometas.
+
:El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el mes d'abril. Mos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
:Se construye una cometa tradicional por parte de los organizadores del Festival -el Milotxes Club- y se organiza un taller de cometas tradicionales valencianas con posibilidad de que los niños asistentes puedan fabricar su propia cometa y participar con ellas en el concurso ''L'Infant de volar el catxirulo''.
+
:Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club- i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.
   
====Deportivos====
+
====Deportius====
   
*<u>'''Presentación del [[Team McLaren|equipo Mclaren]] de [[fórmula 1]]'''</u>
+
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]]'''</u>
:El lunes 15 de enero de 2007 en Valencia se celebró la presentación del equipo Mclaren-Mercedes de fórmula 1, en un acontecimiento retransmitido a nivel mundial, en el que se ofreció una exhibición a manos de los pilotos de la escudería por un circuito urbano creado expresamente para la ocasión. El acontecimiento sirvió para ratificar a la ciudad como acogedora del gran premio de Fórmula 1, con gran admiración, por ser [[Circuito de Valencia|circuito urbano]]
+
:Lo dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]
   
*<u>'''XXVII maratón popular de Valencia (2007)'''</u>
+
*<u>'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''</u>
:Como cada año el evento está organizado por ''la [[Sociedad Deportiva Correcaminos]]'', con la colaboración de la Fundación Deportiva Municipal y otras muchas entidades organizadoras. En las dos últimas ediciones a colaborado de forma especial la Fundación [[Bancaja]].
+
:Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]]'', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].
   
*<u>'''Open de tenis de la Comunidad Valenciana'''</u>
+
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
:Del 7 al 15 de Abril de 2006 se disputó la quinta edición de este torneo, que se celebra en las instalaciones del ''Club de Tenis Valencia'', como principal avalista deportivo figura el famoso tenista valenciano [[Juan Carlos Ferrero]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la página oficial] está disponible toda la información referida a este evento.
+
:Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició de este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.
   
*<u>'''Valencia 32ª Copa América'''</u>
+
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
:Valencia acogió en 2007, la trigésimo segunda edición de la '''[[Copa América (regata)|Copa América de vela]]''', conocida oficialmente como '''''"America's Cup"''''', el trofeo deportivo más antiguo del mundo, con 152 años de historia y que reúne a la excelencia del mundo de la vela.
+
:Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]]''', coneguda oficialment com '''''"America's Cup"''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.
 
 
:Junto a Valencia, [[Génova]] y [[Marsella]] eran las otras posibles sedes del evento. Pero finalmente el jurado eligió Valencia, por sus condiciones climatológicas y geográficas.
+
:Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.
 
 
:Entre 2004 y 2007 y gracias a las regatas de la ''Louis Vuitton Cup'', en las aguas del [[puerto de Valencia]] se enfrentaron los mejores equipos del mundo de vela, entre los que salió ganador ''Emirates Team New Zealand'' que se enfrentó en la final con el ''Alinghi'', anterior poseedor del trofeo.
+
:Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.
   
:Como comisionado del gobierno español ha sido designado [[Ricard Pérez Casado]] ex alcalde de la ciudad.
+
:Com a comissionat de lo govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.
   
*<u>'''Festival Aéreo Ciudad de Valencia'''</u>
+
*<u>'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''</u>
:Cada año un festival aéreo, que se celebra sobre la [[playa de la Malvarrosa]], y en el que participan aviones de todas partes de España, internacionales, y del ejército del aire.
+
:Cada any un festival aéreu, que es celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
:En esta playa se congregan multitud de aficionados y espectadores para ver las acrobacias aéreas de los campeones acrobáticos de España, la patrulla águila, los cazas del ejército del aire español, a los que se suman paracaidistas, aviones del aeroclub de Valencia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, así como aviones clásicos e históricos pertenecientes a la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana.
+
:En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.
   
*'''<u>XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)</u>'''
+
*'''<u>XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)</u>'''
:Al igual que en otras ciudades se celebra esta carrera popular a lo largo de las calles e la ciudad. Su celebración suele realizarse el día 30 de Diciembre.
+
:Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment es celebra el dia 30 de Decembre.
   
*<u>''' XII Campeonato del Mundo en Pista Cubierta (2008)'''</u>
+
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta (2008)'''</u>
:Desde el 12 de marzo de 2006, la bandera de la Federación Internacional de Atletismo (IAAF) está en manos de la representación de Valencia. De esta forma, con el paso del testigo por parte de la ciudad de [[Moscú]], empieza oficialmente la cuenta atrás para la celebración de la duodécima edición del Campeonato del Mundo en pista cubierta que organizará Valencia y que se celebrará del 7 al 9 de marzo de 2008 en el [[Palacio Luis Puig]].
+
:Des d'el 12 de març de 2006, la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisarà Valéncia i que se celebrarà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].
*<u>'''Valencia 33ª Copa América'''</u>
 
:Los ganadores de la 32ª Copa América anunciaron el [[25 de julio]] de [[2007]] que Valencia volvería a ser la sede de la siguiente edición en 2009.
 
   
*<u>'''Gran Premio de Europa de F1'''</u>
+
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
  +
:Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en 2009.
:A partir de 2008 la ciudad de Valencia será sede de un Gran Premio de Fórmula 1 que discurrirá por un trazado urbano, a través de la dársena interior del [[Puerto de Valencia|puerto]] para luego dirigirse hacia la [[Ciudad de las Artes y de las Ciencias]], el Gran Premio se disputará septiembre o noviembre para pasar luego a agosto en virtud de lo firmado por parte de [[Bernie Ecclestone]] y la [[Generalidad Valenciana]].
 
   
*<u>'''[[Juegos Olímpicos de 2020]]'''</u>
+
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
  +
:A partir de 2008 la ciutat de Valéncia serà sèu d'un Gran Premi de Fòrmula 1 que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
:Aparte de estos acontecimientos, Valencia optará a ser sede de los [[Juegos Olímpicos de 2020]], en caso de que [[Madrid]] no sea electa para los [[Juegos Olímpicos de 2016]].
 
   
  +
*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]]'''</u>
== Ciudades hermanadas ==
 
  +
:A banda de estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].
La primera ciudad con la que se llegó a un acuerdo municipal para el hermanamiento fue la de [[Bolonia]] en octubre de 1978, sólo dos meses después en diciembre de 1978 llegó el hermanamiento con la ciudad alemana de [[Mainz]].
 
   
  +
== Ciutats agermanades ==
La siguiente en llegar sería la ciudad de [[Valencia (Venezuela)|Valencia]] en [[Venezuela]] en marzo de 1982 y en mayo de ese mismo año Valencia se hermanó con [[Odessa]]. Por otra parte, el acuerdo con [[Veracruz (Veracruz)|Veracruz]] data de septiembre de 1984.
 
  +
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de 1978, a soles dos mesos després en decembre de 1978 aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].
   
  +
La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de 1982 i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de 1984.
El hermanamiento con la ciudad californiana de [[Sacramento (California)|Sacramento]] es de junio de 1989.
 
   
  +
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.
  +
  +
  +
<center>
 
{| id=toc
 
{| id=toc
|+ '''Ciudades hermanadas extranjeras'''
+
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
 
|
 
|
*{{flagicon|Germany}} [[Mainz]] ([[Alemania]])
+
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonia]] ([[Italia]])
+
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracruz (Veracruz)|Veracruz]] ([[México]])
+
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valencia (Venezuela) |Valencia]] ([[Venezuela]])
+
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|the United States}} [[Sacramento (California)|Sacramento]] ([[Estados Unidos]])
+
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrania]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
+
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
*{{flagicon|Colombia}} [[Manizales]], [[Colombia]] {{Añadir referencias}}
+
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
  +
|}</center>
|}
 
  +
<center>
 
{| id=toc
 
{| id=toc
  +
|+
|+ {{flagicon|Spain}} '''Ciudades hermanadas nacionales'''
 
  +
  +
{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades nacionals'''
   
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
*[[Alicante]]
+
*[[Alacant]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
*[[Murcia]]
+
*[[Múrcia]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
*[[Castellón de la Plana]]
+
*[[Castelló de la Plana]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
Line 484: Line 511:
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
|
*[[Játiva]]
+
*[[Xàtiva]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
  +
|<center>
|
 
   
  +
|}</center>
|}
 
   
== Personas relevantes de la ciudad ==
+
== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres nacidos en Valencia ===
+
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Véase también:''' [[Anexo:Personajes ilustres de Valencia|Personajes ilustres de Valencia]]
+
'''Veja-se també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]
   
=== Alcaldes de la ciudad ===
+
=== Alcaldes de la ciutat ===
Uno de los primeros alcaldes de la ciudad de los que tenemos referencias fue en [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualmente es alcaldesa [[Rita Barberá Nolla]], y se calcula un total superior a cincuenta personalidades las que han ostentado dicho cargo público en representación de la ciudad.
+
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]], i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
   
Para ver el cuadro detallado por fechas, ver ''[[Anexo:Alcaldes de Valencia|Alcaldes de Valencia]]'' y para conocer los resultados de los procesos electorales ver ''[[Elecciones municipales de Valencia]]''.
+
Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]]'' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]]''.
   
==Notas==
+
==Notes==
 
<div class="references-small">
 
<div class="references-small">
 
<references />
 
<references />
 
</div>
 
</div>
   
==Véase también==
 
*[[Área metropolitana de Valencia]]
 
*[[Bandera de la Comunidad Valenciana|Bandera de Valencia]]
 
*[[Escudo de Valencia|Escudo de la Ciudad de Valencia]]
 
*[[MetroValencia]]
 
*[[Playas de la Comunidad Valenciana#Ciudad de Valencia|Playas de la Ciudad de Valencia]]
 
*[[Universidad de Valencia]]
 
*[[Universidad Politécnica de Valencia]]
 
*[[Alquería del Moro en Valencia]]
 
*[[Valencia Club de Fútbol]]
 
*[[Levante Unión Deportiva]]
 
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valencia]]
 
   
  +
==Bibliografia==
==Enlaces externos==
 
  +
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
{{commonscat|Valencia}}
 
{{commons|Valencia (capital)}}
 
<!--
 
****************************************************************
 
************ NO SE ADMITEN LINKS PUBLICITARIAS *****************
 
*****Ver sobre los links permitidas en la pág. de discusión*****
 
****************************************************************
 
----------------------------------------------------------------
 
Otros enlaces borrados pueden ser por lo siguiente:
 
Enlaces sobre fallas, parques naturales, copa américa, etc.
 
disponen de sus propios artículos, por tanto deben ser incluidos
 
en ellos.
 
Si no existen artículos específicos puedes crearlos.
 
----------------------------------------------------------------
 
-->
 
===Instituciones oficiales===
 
*[http://www.valencia.es/ Ayuntamiento de Valencia]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana]
 
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia]
 
*[http://www.upv.es/ Universidad Politécnica de Valencia]
 
   
===Servicios===
+
==Veja-se també==
  +
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transportes(EMT)]
 
  +
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Bandera de Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia]]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)]
 
  +
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia]
 
  +
*[[MetroValéncia]]
*[http://www.feriavalencia.com Feria de Muestras]
 
  +
*[[Plajes de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plajes de la Ciutat de Valéncia]]
===Turismo===
 
  +
*[[Universitat de Valéncia]]
*[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)]
 
  +
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciudad]
 
  +
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de la America’s Cup]
 
  +
*[[Valéncia Club de Fútbol]]
*[http://www.cac.es La Ciudad de las Artes y las Ciencias]
 
  +
*[[Llevant Unió Deportiva]]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografías de Valencia]
 
  +
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]
*[http://www.ciberfallas.com Fallas de Valencia]
 
  +
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa María de Valencia]
 
  +
==Enllaços externs==
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museo Histórico Militar de Valencia desde la web de la Asociación de Amigos]
 
  +
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valencia en ConsultaTodo]
 
  +
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Valencia_%28ciudad%29 Artícul original en Wikipedia en espanyol]
  +
  +
===Institucions oficials===
  +
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
  +
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
  +
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
  +
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]
  +
  +
===Servicis===
  +
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
  +
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
  +
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
  +
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]
  +
===Turisme===
  +
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
  +
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
  +
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]
  +
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
  +
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
  +
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
  +
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
  +
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
  +
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]
   
 
===Cultura===
 
===Cultura===
*[http://www.afifoto.es Federación Valenciana de Fotografía]
+
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]
  +
  +
{{Internacional}}
   
[[Categoria:Pobles]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Latest revision as of 15:47, 4 April 2010


Valéncia (en castellà, Valencia) és la capital de la Comunitat Valenciana i de la província de Valéncia. És la tercera ciutat d'Espanya per importància i població, i la 15ª de l'Unió Europea: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' àrea metropolitana (INE 2006). És coneguda popularment com el Cap i Casal i la Capital del Túria. Situada a la vora del riu Túria, es va fundar com Valentia Edetanorum en l'any 138 a.C., mentres el cònsul romà era Decimus Junius Brutus Callaicus.

Activitats econòmiques[]

Artícul principal → Economia de Valencia (ciutat).

En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´Imperi Romà. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i hortes.

També Valéncia, lo mateix que Toledo, es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic European Cities Monitor 2006.

Clima[]

El seu clima és mediterràneu, suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

Observatori de la Ciutat de Valéncia
Altitut (m): 11; Latitut: 39 28 48; Llongitut: 0 22 52;

GIN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SEP OCT NOV DEC Total[1]
MES [2]
Temperatura 11.5 12.6 13.9 15.5 18.4 22.1 24.9 25.5 23.1 19.1 14.9 12.4 17.8
  Màximes 16.1 17.2 18.7 20.2 22.8 26.2 29.1 29.6 27.6 23.6 19.5 16.8 22.3
  Mínimes 7.0 7.9 9.0 10.8 14.1 17.9 20.8 21.4 18.6 14.5 10.4 8.1 13.4
Precipitacions 36 32 35 37 34 23 9 19 51 74 51 52 454
Humitat 63 61 61 60 65 65 66 68 67 66 65 65 65
 
DÍAS[3]
Pluja 4 3 4 5 5 3 1 2 4 5 4 5 44
Neu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Tormenta 0 0 1 1 2 2 2 3 3 2 1 0 18
Boira 1 2 1 1 1 1 0 1 1 0 1 1 10
Gelades 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Solejats 9 6 7 5 5 8 13 10 7 6 7 7 91
Hores de sol 169 169 212 229 256 271 314 285 237 201 167 150 2.660

Vore Gràfica de les senyes
  1. Mija sobre lo total anual.
  2. Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.
  3. Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.

Font:Instituto Nacional de Meteorología

Nota:

Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.

Comarca: Ciutat de Valéncia[]

La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada l'Horta o Horta de Valéncia; pero, segons la divisió comarcal autonòmica de 1987 el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada Ciutat de Valéncia.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el Parc Natural de l'Albufera.

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'Horta Nort, l'Horta Oest, lHorta Sur, la Ribera Baixa, i l'est en el Mar Mediterràneu.

Demografia[]

Artícul principal → Demografia de Valéncia.
File:Demografia Valéncia (Espanya).PNG

Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)

La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants (INE 2006), mentres que la seua àrea metropolitana alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'Horta de Valéncia; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com Mislata, mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població Torrent (74.616 hab.), Paterna (57.343 hab.), Mislata (43.363 hab.) i Burjassot (37.756 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), procedent principalment d'Iberoamèrica (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països europeus (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'equatoriana (18.176 censats), la colombiana (10.097 censats) i la boliviana (8.121 censats). Segons les estimacions de l'Institut Valencià d'Estadística, per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.

Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
1787 1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950
Població 103.918 137.960 165.466 192.569 213.550 233.348 251.258 320.195 450.756 509.075
1960 1970 1981 1991 1996 2001 2003 2004 2005 2006
Població 505.066 653.690 751.734 777.427 738.441 750.476 782.846 790.754 797.291 805.304
Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística [1].

Nota: s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del sigle XIX (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos). Les senyes de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857). Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

Urbanisme[]

Barris de la ciutat[]

[Vore pla per districtes]

Barris de la ciutat per districtes
Ciutat Vella La Seu - La Xerea - El Carme - El Pilar - El Mercat - Sant Francesc
Eixample Russafa - El Pla Del Remei - Gran Via
Extramurs El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
Campanar Campanar- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
La Saidia Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
El Pla del Real Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
Olivereta Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
Patraix Patraix - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
Jesús La Rayosa - L'Hort De Senabre - La Creu Coberta - Sant Marceli - Cami Real
Quatre Carreres Monteolivete - En Corts - Malilla - Fonteta Sant Lluís - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
Poblats Marítims El Grau - El Cabanyal - El Canyamelar - La Malva-Rosa - Betero - Nazaret
Camins Al Grau Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
Algirós L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
Benimaclet Benimaclet- Camí De Vera
Rascanya Orriols - Torrefiel - Sant Llorenç
Benicalap Benicalap - Ciutat Fallera
Pedanies de la ciutat
Poblats del Nord Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Barcena - Mahuella - Massarrochos - Borboto
Poblats de l'Oest Benimamet - Beniferri
Poblats del Sur El Forn d'Alcedo - Castellar-Oliveral - Pinedo - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del sigle XIX. Estos son: Beniferri, Benimaclet, Patraix y Russafa al voltant de 1877. Benimamet y Orriols al voltant de 1887. Borboto, Campanar, Mahuella, Poble Nou del Mar y Vilanova del Grao al voltant de 1897. I Benifaraig, Carpesa i Masarrochos al voltant de 1900.

Parcs i jardins[]

Valéncia, coneguda també com la ciutat de les flors, conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.[1]

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.Template:Sensereferències Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

El Jardí del Túria està situat en l'antic caixer del riu del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:

  • El Parc de Capçalera (en castellà Parque de Cabecera), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de Mislata. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.[2]
  • Veges-tu, este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura Veges tu i Mediterràneu que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
  • El Parc Gulliver, parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de Lilliput que apresonaren a l'home en la novela de Jonathan Swift.
  • La Ciutat de les Arts i les Ciències, quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de cine IMAX, representacions, etc.

Monuments i edificis característics[]

Vore els continguts en: Arquitectura de la ciutat.

Torres dels Serrans

Torres dels Serrans en la ciutat de Valéncia

Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.

En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".

Nous proyectes d'ordenació[]

La ciutat està pendent de realisar les obres del Parc Central, que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de Macosa, i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de Demetri Ribes, quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU), Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de Programes d'Actuació Integrada (PAI), al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu Túria. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental ILS a la pista 30 de l'aeroport de Manises , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió ILS.

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de Grup Turia XV. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei. Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.

En giner de 2006 entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

Llocs d'interés turístic[]

Conta en espais naturals com el Parc Natural de l'Albufera, aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el Jardí Botànic (en més de 200 anys d'història), els Jardins del Real (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu Túria, que fon desviat del centre de la ciutat durant els anys 1960, i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la Ciutat de les Arts i les Ciències realisada per Santiago Calatrava, instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'Institut Valencià d'Art Modern o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'Estació del Nort és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

Història[]

Artícul principal → Història de la ciutat de Valéncia.


L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)[]

Fundació de la ciutat

En 138 a.C es fundà de la ciutat en el nom de Valentia Edetanorum per l'Imperi Romà, baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En 75 a.C la ciutat és destruïda durant la guerra entre Pompeyo i Sertorio. A mediats del sigle I té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals Torres de Serrans.

Durant el sigle IV se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de Sant Vicent, que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.

Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de "godi", "suevi" als sueus, "romani" als hispà romans normals, i si eren rics "senatore". Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'Iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.[3]

Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)[]

Ordenació urbana, política i social de la ciutat

A principis del sigle VI la ciutat és conquistada pels musulmans.

Estava Valéncia governada per Agrescio quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la van enviar un emissari pera negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com Tariq l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el musulmà i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues casa, el respecte pera la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a Albulcacer al Hudzali en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el de Oriola, pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de Mèrida o Tarragona, van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en Balansiya (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne Taifa dels amiries (descendents d'Almanzor). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre 1087 i 1089 governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona Ramon Berenguer II.

En juliol de 1093 darrere de la mort del rei de Balansiya, El Sit, establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en Pedro I d'Aragó i en Ramon Berenguer III de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta almoràvit. El Sit muigué en Valéncia el 10 de juliol de 1099. Donya Jimena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1101, en el que el rei Alfons VI de Castella ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels almoràvits.

Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)[]

La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista


Conquista de Valéncia per Jaume I (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, els Furs que anys després se varen fer extensius al restant de lo Regne de Valéncia i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo Llibre del Repartiment.

En 1348 la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En 1363 i 1364 la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo Rei Pere el Cerimoniós concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta l'escut de la ciutat.

En 1391 els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en 1456, els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de Martí l'Humà, el Compromís de Caspe instaura un nou llinage, la família castellana dels Trastàmara, en la Corona d'Aragó.


La Renaixença Valenciana


El sigle XV és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el El Sigle d'Or Valencià. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la Corona d'Aragó, passant de 40.000 habitants en 1418 a 75.000 en 1483.

La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o el Micalet (campanar de la Sèu de Valéncia). Se reactiva el comerç en la creació de la Taula de canvis, y al erigir-se la Llonja de la Seda i dels Mercaders (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” el primer llibre imprés en Espanya en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors Joanot Martorell, Ausias March, Joan Roiç de Corella o Isabel de Villena. En pintura i escultura apareixen artistes com Damià Forment, Lluís Dalmau o Gonçal Peris. En 1502 se funda l'Universitat de Valéncia baix el nom de Estudi General.


Pèrdua dels Furs


A principis del sigle XVIII, durant la Guerra de Successió Espanyola, Valéncia s'alià en el Archiduc Carles d'Àustria. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la batalla d'Almansa, 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com Xàtiva, que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

La Revolució Industrial (s. XIX)[]

En 1850 s'instala la ret d'aigua potable i en 1858 els arquitectes Sebastià Monleón Estellés, Antonino Sancho i Timoteu Calvo dissenyen el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia, que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en 1868. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la Revolució Cantonal de 1873, s'articula en el Cantó Federal de Valéncia (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).

En 1882 escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en 1884 els arquitectes municipals Josep Calvo Tomàs, Lluís Ferreres Soler i Joaquim Maria Arnau Miramon dissenyen un nou Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample, per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

L'Época Moderna (s. XX)[]

Se triplicà la població, passant de 213.550 en 1900 a 739.014 en 2000 i es convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.

En 1900 es crea el Banc de Valéncia i en 1907, Francesc Mora Berenguer realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eixe que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en 1912.

Se construïxen el Mercat Central i el de Colon, i en 1921 se terminen les obres de l'estació de ferrocarril, denominada Estació del Nort.

En 1936 Valéncia, durant lo conflicte de la guerra civil, se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins 1939.

En 1957, la Gran Riuà de Valéncia tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions, i l'antic caixer es va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, Ciutat de les Arts i les Ciències. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).

En els anys 1980 començà la construcció de la ret de metro, de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).

En la serie de TVE protagonisada per Carmen Maura, Arròs i tartana, se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del sigle XX.

Template:VT

Art i cultura[]

Museus i sales d'exposicions[]

Artícul principal → Museus de la ciutat de Valéncia.


La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el Museu de Belles Arts San Pio V i l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern).

Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.

Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor Blasco Ibányez en la seua Casa Museu, situada en el seu antic chalet de la plaja de la Malvarrosa, o la Casa Museu Benlliure, en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la Casa Museu Concha Piquer, en el carrer Ruaya.

A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la Casa de las Roques fon construïda en el sigle XV per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des de el 1908 en el museu de l'Almodí i actualment en el Museu Paleontològic, en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el museu faller (principalment en horari faller).

El referent de modernitat és la Ciutat de les Arts i les Ciències. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.

S'està estudiant la construcció del museu de la FIFA.

Oci en la ciutat[]

Activitats culturals[]

Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.

Cine i teatre[]

Cine:

  • La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterrani En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este acontecimiento és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.
  • cortocircuito Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.
  • Cinema Jove El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.
Cinema Jove està reconegut per la Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF), i es membre de la Coordinadora Europea de Festivals de Cine.
  • Filmoteca d' Estiu 2007 En motiu del periodo estiuenc, l'Institut Valencià de Cinematografia (IVAC), conegut també com "La Filmoteca", trasllada les seues activitats al caixer del riu Túria, realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del Palau de la música.
  • Premis tirant, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en lo Cap i Casal , se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.

Arts escèniques:

  • VEO (Valéncia Escena Oberta). Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià Toni Cantó.
  • Encontre Internacional de Performance. Organisat per l'IVAM i la Generalitat Valenciana, arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.

Música[]

Les bandes de música de la Comunitat Valenciana son reconegudes en tot lo món, i durant el mes de juliol se ve celebrant des de 1886 un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la Plaça de Bous. Pots vore més informació en la web oficial del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia.

Jazz en l'IVAM, se denomina aixina al cicle de concerts de música jazz, que es celebra en el hall de l'IVAM. El cicle es celebrarà durant els dijous de lo mes de setembre, com ve seent habitual d'edicions anteriors des de 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.

El concurs internacional de piano "José Iturbi" se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el Palau de la música, i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore més informació sobre el certamen en la web de l'ajuntament.

Festivitats[]

Artícul principal → Festes de Valéncia (Cap i Casal).


En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot lo món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això manco importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons sa celebració.

  • Giner: Sant Antoni Abat, i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
  • Mars: Sant Josep (Les Falles).
  • Abril: Semana Santa i Sant Vicent Ferrer (Patró de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia))
  • Maig: Les Creus de maig, La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i lo Corpus Christi.
  • Juny: Festivitat de Sant Joan.
  • Juliol: Fira de Juliol.
  • Octubre: 9 d'Octubre (Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia) i dia de Sant Donís) i Moros i Cristians.

Gastronomia[]

La gastronomia de la ciutat és reflex de sa cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.

  • Cuina

En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.

Arrossos
La paella es el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. Es complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

Atres plats elaborats en arròs són l'arròs a banda en base de peix, l'"arròs en fesols i naps" que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'Arròs al forn, que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la fideuá (en fideus i marisc).

  • Begudes

Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'orchata. Dins dels còctels podem destacar l'Aigua de Valéncia, per ser originaria de la ciutat.

  • Postres

També s'elaboren dolços com les peladilles, pastiços de moniato o els massapans. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige àrap i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el torró, del que existixen diferents modalitats, i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en Xixona (Alacant).

A la Lluna de Valéncia[]

Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva "escapades" de cap de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga “ruta del bacalao” o Ruta Destroy.

Lo que crida l'atenció de la ciutat i son ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe, i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.

Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja ad alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.

Un còctel conegut és l'Aigua de Valéncia, com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.


La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens Docks, on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.

Events internacionals[]

  • V Encontre Mundial de les Famílies
Lo V Encontre Mundial de les Famílies es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir Joan Pau II i ratificà posteriorment el seu successor, Benet XVI.
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un tràgic accident de metro, acontés uns dies ans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
L'Encontre fon clausurat pel Papa lo 9 de juliol.
Durant lo congrés celebrat en Bremen en octubre de 2003 en representació de la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Valéncia, l'Universitat de Valéncia, l'Universitat Politècnica de Valéncia i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor Víctor Reglero, membre de l'International Academy of Astronautics.
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, seent la seua sèu lo Museu de les Ciències Príncep Felip.
El Festival se celebrà en el passeig marítim de la ciutat durant el mes d'abril. Mos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club- i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs L'Infant de volar el cacherulo.

Deportius[]

  • Presentació de l'equip Mclaren de Fòrmula 1
Lo dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser circuit urbà
  • XXVII marató popular de Valéncia (2007)
Com cada any l'event està organisat per la Societat Deportiva Correcamins, en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació Bancaixa.
  • Open de tenis de la Comunitat Valenciana
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició de este torneig, que se celebra en les instalacions del Club de Tenis Valéncia. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià Joan Carles Ferrer. En la pàgina oficial està disponible tota l'informació referida a este event.
  • Valéncia 32ª Copa Amèrica
Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la Copa Amèrica de vela, coneguda oficialment com "America's Cup", el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.
Junt a Valéncia, Gènova i Marsella eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.
Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la Louis Vuitton Cup, en les aigües del port de Valéncia s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador lEmirates Team New Zealand que s'enfrontà en la final en lAlinghi, anterior posseïdor del trofeu.
Com a comissionat de lo govern espanyol ha segut designat Ricart Pérez Casado ex alcalde de la ciutat.
  • Festival Aéreu Ciutat de Valéncia
Cada any un festival aéreu, que es celebra sobre la plaja de la Malvarrosa. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.
  • XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)
Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment es celebra el dia 30 de Decembre.
  • XII Campeonat del Món en Pista Coberta (2008)
Des d'el 12 de març de 2006, la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de Moscú, escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisarà Valéncia i que se celebrarà del 7 al 9 de març de 2008 en el Palau Lluís Puig.
  • Valéncia 33ª Copa Amèrica
Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el 25 de juliol de 2007 que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en 2009.
  • Gran Premi d'Europa de F1
A partir de 2008 la ciutat de Valéncia serà sèu d'un Gran Premi de Fòrmula 1 que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del port, per a després dirigir-se cap a la Ciutat de les Arts les Ciències, el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de Bernie Ecclestone i la Generalitat Valenciana.
  • Jocs Olímpics de 2020
A banda de estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels Jocs Olímpics de 2020, en el cas de que Madrit no siga electa per als Jocs Olímpics de 2016.

Ciutats agermanades[]

La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de Bolonya en octubre de 1978, a soles dos mesos després en decembre de 1978 aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de Mainç.

La següent en aplegar seria la ciutat de Valéncia en Veneçuela en març de 1982 i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en Odessa. Per una atra banda, l'acort en Veracreu data de setembre de 1984.

L'agermanament en la ciutat californiana de Sacrament és de juny de 1989.


Ciutats agermanades estrangeres
  • Flag of Germany Mainç (Alemanya)
  • Flag of Italy Bolonya (Itàlia)
  • Flag of Mexico Veracreu (Mèxic)
 
  • Flag of Venezuela Valéncia (Veneçuela)
  • Flag of the United States Sacrament (Estats Units)
  • Flag of Ukraine Odessa (Ucrània) [2]
  • Flag of Colombia Maniçals, Colòmbia Template:Afegir referències
Flag of Spain Ciutats agermanades nacionals
   
  • Múrcia
   
  • Burgos
 
  • Xàtiva
 

Persones rellevants de la ciutat[]

Ilustres naixcuts en Valéncia[]

Veja-se també: Personages ilustres de Valéncia

Alcaldes de la ciutat[]

U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en 1840 Dumenge Mascarós i Vicent. Actualment és alcaldesa Rita Barberà i Nolla, i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Per a vore el quadro detallat per dates, vore Alcaldes de Valéncia i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore Eleccions municipals de Valéncia.

Notes[]


Bibliografia[]

  • Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

Veja-se també[]

  • Àrea metropolitana de Valéncia
  • Bandera de Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia
  • Escut de Valéncia, Cap i Casal
  • MetroValéncia
  • Plajes de la Ciutat de Valéncia
  • Universitat de Valéncia
  • Universitat Politècnica de Valéncia
  • Alqueria del Moro en Valéncia
  • Valéncia Club de Fútbol
  • Llevant Unió Deportiva
  • Wikitravel:Valéncia

Enllaços externs[]

Institucions oficials[]

Servicis[]

Turisme[]

Cultura[]

El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de Wikipedia Internacional o d'una atra font relacionada, publicada en qualsevol idioma i albergat baix la llicència GFDL.

Possibles ubicacions:
Anglés Alemà Francés Polac Japonés Italià Holandés Portugués Espanyol Suec Català Occità
Si no concorda cap d'estes ubicacions, s'especificarà ans d'este quadro.

Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana