FANDOM


Noia 64 apps wp
El contingut d'esta pàgina és un esbós. Ampliant-lo ajudaràs a millorar Uiquipèdia.
Pots ajudar-te en les uiquipèdies en atres llengües. També pots ajudar canviant este cartell per u més específic.


Petrés és un municipi de la comarca del Camp de Morvedre de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana), en Espanya.

GeografiaEdit

Municipi situat en la Vega baixa del riu Palancia, també nomenat en l'Edat mijana i Moderna Riu de Morvedre (?). El relleu del terme presenta només tres accidents importants: el riu Palancia, que llimita el terme pel sur, i les muntanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 m. en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'horta i séquies d'época romana (?) que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la baronia Baixa, subcomarca que enllaça la vall del Palancia en els pobles de les serres d'Espadà i la Calderona. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palancia, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de romer, timó, espígol, camamirla, carrasca, esparreguera, murta i pis.

Se troba a 28 km de Valéncia i a 2 km de Sagunt. S'accedix a este poble, des de Valéncia, prenent la V-21 i després la A-23.

Localitats limítrofesEdit

El terme municipal de Petrés llimita en les localitats següents: Gilet i Sagunt totes elles de la província de Valéncia.

HistoriaEdit

Image:VGeneral Petrés.JPG

Encara que el seu nom no apareix en el Llibre del Repartiment, fon una alqueria de Morvedre (Sagunt) fins al sigle XIV. En 1340, Pere el Cerimoniós donà este lloc a Francesc Aguió, i en 1410 Martí l'Humà ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a 1612. En el seu terme municipal encara n'hi han elements del seu passat medieval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: el Pou, l'Aixeta i l'aljup, ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

AdministracióEdit

Alcalde: Antonio Hernández Villalba

Partit: PSPV-PSOE

DemografiaEdit

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
666 712 781 757 741 810 833 867 891

EconomiaEdit

Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger al que li seguix la garrofera, el nyispro i el restant en regadiu està destinat a hortalices.

Va tindre una fàbrica de pirotècnia. Part de la seua població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

MonumentsEdit

Monuments religiososEdit

  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en 1435, acabant-se en 1588, sent reconstruït en el sigle XVIII. La capella de la Comunió fon edificada entre 1800 i 1803 i té pintures al fresc de Joaquim Oliet beneïdes en 1818.
  • l'ermita. fon construïda en 1725 i està dedicada a Santo Domingo

Monuments civilsEdit

  • l'Almàssera. Edifici en porta d'arc de mig punt i escut nobiliari.
  • Palau del baró de Petrés. Sobre una chicoteta elevació està el restant de la que fora la seua residència, edificada en el sigle XV.
  • Forn del baró. Edifici que va servir de forn del senyor des del sigle XV fins al XX.
  • l'Aixeta. Aljup migeval que en l'actualitat servix com a lloc d'exposicions i custòdia un museu etnològic.
  • Hort Tancat. Construcció en mitat de l'horta documentada en el sigle XVII pero possiblement alçada durant el sigle XV-XVI, en el que el senyor tenia la seua horta i deixava pasturar el seu ramat.

Festes localsEdit

Les seues festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. Estes dos festivitats eren organisades per l'ajuntament, la primera sempre, la segona quan no havien clavaris casats per a fer la festa. Estes festes tenen el seu orige en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'orige d'abdós festivitats és molt antic, sent la primera d'orige migeval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al sigle XXI ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima cordà, sent l'última la realisada en l'any 2000. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'agost.

Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del Chiquet del Billet, o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del sigle XVIII gràcies a la creació de la confraria de Donzelles de Maria que celebrava les festes el dumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer dumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. Darrere d'esta festa se celebra la dels Chiquets, que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en 1934 per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 l'Encontre en la seua Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de pi, nyispros, oliveres i palmeres entre atres arbres.

Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, Corpus i els Bous al carrer.

Persones célebres naixcudes en esta localitatEdit

  • Domingo de Petrés: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en Colòmbia com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la catedral Primada de Bogotà, que s'alça en la plaça Major de la capital de Colòmbia i quina construcció va finalisà a principis del sigle XIX.

Enllaços externsEdit


El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de Wikipedia Internacional o d'una atra font relacionada, publicada en qualsevol idioma i albergat baix la llicència GFDL.

Possibles ubicacions:
Anglés Alemà Francés Polac Japonés Italià Holandés Portugués Espanyol Suec Català Occità
Si no concorda cap d'estes ubicacions, s'especificarà ans d'este quadro.

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.