FANDOM


Noia 64 apps wp
El contingut d'esta pàgina és un esbós. Ampliant-lo ajudaràs a millorar Uiquipèdia.
Pots ajudar-te en les uiquipèdies en atres llengües. També pots ajudar canviant este cartell per u més específic.
Ontinyent
Provmap-valencia2 EscutOntinyent
MapaOntinyent

País: Espanya
Comunitat: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°49′20″N, 0°36′26″O
Altitut: 359 m.
Superfície: {{{superfície}}}
Població: 36368 hab.
Densitat: 290,02 hab./km²
Gentilici: ontinyentí, ontinyentina
Llengua: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46870
Festes: 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
Alcalde: Lina Insa Rico
Uep: [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]


Ontinyent és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya) situat en la comarca de la Vall d'Abaida de la Província de Valéncia.

MonumentsEdit

Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII. La Vila conjunt històric-artístic nacional. Palaus i Cases Senyorials. Convent dels Pares Franciscans.

Museus Edit

Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). Museu Fester - (96 238 02 52). Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

FestesEdit

La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.

Fills ilustres Edit

Jose_Melchor_Gomis: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.

Lluís_Fullana_i_Mira: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

HistòriaEdit

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusí –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.