(S'està suprimint tot el contingut de la pàgina) |
|||
(22 intermediate revisions by 10 users not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | == Normes Ortogràfiques == |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | ===El nom de les lletres=== |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''L’ALFABET''' |
||
− | |||
− | '''Estes normes no són en cap cas oficials. Es tracta d'unes normes utilitzades per una minoría espanyolista, xenòfoba i d'extrema dreta al País Valencià (Comunitat Valenciana).''' |
||
− | No ténen reconeixement, a l'igual que el fet de distingir la llengua que parlem els valencians a la llengua que parlen els catalans. No és res més que la mateixa llengua amb denominacions diferents. |
||
− | |||
− | En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent: |
||
− | |||
− | b, be |
||
− | |||
− | c, ce |
||
− | |||
− | ch, che |
||
− | |||
− | ç, cedeta |
||
− | |||
− | d, de |
||
− | |||
− | f , efe |
||
− | |||
− | g, ge |
||
− | |||
− | h, haig |
||
− | |||
− | j, jota |
||
− | |||
− | k, ca |
||
− | |||
− | l, ele |
||
− | |||
− | ll, elle |
||
− | |||
− | m, eme |
||
− | |||
− | n, ene |
||
− | |||
− | ny, enye |
||
− | |||
− | p, pe |
||
− | |||
− | q, cu |
||
− | |||
− | r, ere |
||
− | |||
− | rr, erre |
||
− | |||
− | s, esse |
||
− | |||
− | t, te |
||
− | |||
− | v, ve |
||
− | |||
− | w, ve doble |
||
− | |||
− | x, xe o equis |
||
− | |||
− | y, i grega |
||
− | |||
− | z, zeta |
||
− | |||
− | |||
− | En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent: |
||
− | |||
− | a de "''[[Dacsa|dacsa]]''" |
||
− | |||
− | ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''" |
||
− | |||
− | ę oberta de "''[[Mel|mel]]''" |
||
− | |||
− | i de "''[[Melic|melic]]''" |
||
− | |||
− | ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''" |
||
− | |||
− | ǫ oberta de "''[[Por|por]]''" |
||
− | |||
− | u de "''[[Tramús|tramús]]''" |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu B (batre)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. |
||
− | |||
− | 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte. |
||
− | |||
− | 3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen. |
||
− | |||
− | 4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B: |
||
− | |||
− | :::- arap, no arab, pero arabisar |
||
− | :::- verp, no verb, pero verbal |
||
− | :::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme |
||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu C''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [k] (colp) |
||
− | |||
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. |
||
− | ::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà. |
||
− | ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema. |
||
− | ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: |
||
− | |||
− | :::- atac, no atag, pero ataca |
||
− | :::- prolec, no proleg, pero prologa |
||
− | :::- fanc, no fang, pero fangos |
||
− | |||
− | 2. En so de [s] (cendra) |
||
− | |||
− | ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia. |
||
− | ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut. |
||
− | ::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c: |
||
− | |||
− | :::- capaç, capacitat |
||
− | :::- comerç, comerciar |
||
− | |||
− | ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia): |
||
− | |||
− | :::- bonaç, malaltuç, pastiç. |
||
− | |||
− | '''S'escriu Ç''' |
||
− | |||
− | (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.) |
||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu CH''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [c] (chic) |
||
− | |||
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: |
||
− | |||
− | :::- chufa, Chirivella, clochina, archiu. |
||
− | |||
− | ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3). |
||
− | |||
− | 2. En so de [k] (March) |
||
− | |||
− | ::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: |
||
− | |||
− | :::- Albuixech, Albiach. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu D (dit)''' |
||
− | |||
− | 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). |
||
− | |||
− | 2. En el grup consonantic DR: drago, moldre. |
||
− | |||
− | 3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D: |
||
− | |||
− | :::- vert, no verd pero verdor. |
||
− | :::- reverent, no reverend pero reverenda. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu F (farina)''' |
||
− | |||
− | 1. Inicial, interior i fi de paraula: |
||
− | |||
− | :::- fer, corfa, bufa, baf. |
||
− | |||
− | 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga: |
||
− | |||
− | :::- serf, no serv, pero servir. |
||
− | :::- tuf, no tuv, pero atufar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu G''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [g] (gat) |
||
− | |||
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): |
||
− | |||
− | :::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua. |
||
− | |||
− | ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): |
||
− | |||
− | :::- guerra, guisar, figuera, esguita. |
||
− | |||
− | ::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia: |
||
− | |||
− | :::- aigües, llingüistic. |
||
− | |||
− | ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL: |
||
− | |||
− | :::- gracies, glop, agrana, regle. |
||
− | |||
− | ::1.5. Davant de D, M, N: |
||
− | |||
− | ::- Magdalena, fragmentar, insignificancia. |
||
− | |||
− | ::Excepte en cultismes com: |
||
− | |||
− | :::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats. |
||
− | |||
− | ::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G: |
||
− | |||
− | :::- amic, no amig, pero amigar. |
||
− | :::- rec, no reg, pero regar. |
||
− | :::- amarc, no amarg, pero amargar. |
||
− | :::- sanc, no sang, pero sangonera. |
||
− | |||
− | 2. En so de [g] (girar) |
||
− | |||
− | ::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I: |
||
− | |||
− | :::- argila, gel, giner. |
||
− | |||
− | ::Excepte davant de -ecc-, -ect-: |
||
− | |||
− | :::- objeccio, objectiu i algunes mes |
||
− | |||
− | ::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica: |
||
− | |||
− | :::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific. |
||
− | |||
− | |||
− | ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): |
||
− | |||
− | :::- afigga, rigga, frigga. |
||
− | |||
− | |||
− | ::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme: |
||
− | |||
− | :::- mig, pero miger. |
||
− | :::- oreig, pero orejar. |
||
− | |||
− | ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio: |
||
− | |||
− | :::- viage, no viatge. |
||
− | :::- juge, no jutge. |
||
− | :::- llenguage, no llenguatge. |
||
− | :::- correja, no corretja. |
||
− | |||
− | 3. En so de [c] (roig) |
||
− | |||
− | ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: |
||
− | |||
− | :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.) |
||
− | |||
− | ::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: |
||
− | |||
− | :::- desig, frig. |
||
− | |||
− | ::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): |
||
− | |||
− | :::- trepig, trepigen. |
||
− | :::- mig, mija. |
||
− | :::- despaig, despachar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu H (heretar)''' |
||
− | |||
− | No te cap de so. |
||
− | |||
− | l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern. |
||
− | |||
− | 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu J (jardi)''' |
||
− | |||
− | 1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U: |
||
− | |||
− | :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta. |
||
− | |||
− | 2. Davant de -ecc-, -ect-: |
||
− | |||
− | :::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4). |
||
− | |||
− | 3. Davant de E (vore G, 2.1.) |
||
− | |||
− | 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J: |
||
− | |||
− | :::- plaja, no platja. |
||
− | :::- mija, no mitja. |
||
− | |||
− | 5.- Darrere del prefix AD: adjacent. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu K (York)''' |
||
− | |||
− | 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: |
||
− | |||
− | :::- Kant, kilo. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu L (lenta)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial de paraula: |
||
− | |||
− | :::- local, liquit. |
||
− | |||
− | 2. En interior i fi de paraula: |
||
− | |||
− | :::- almagasen, dol. |
||
− | |||
− | 3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL: |
||
− | |||
− | :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu LL (llanda)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial, interior i final de paraula: |
||
− | |||
− | :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu M (mana)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial, interior i final de paraula: |
||
− | |||
− | :::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem. |
||
− | |||
− | 2. Davant de P, B, M: |
||
− | |||
− | :::- rompre, gamba, immortal. |
||
− | |||
− | ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: |
||
− | |||
− | :::- enmig, granment. |
||
− | |||
− | 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: |
||
− | |||
− | :::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia. |
||
− | |||
− | 4. Mal davant de V ni F: |
||
− | |||
− | :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3). |
||
− | |||
− | 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana. |
||
− | |||
− | :::- semana, no setmana. |
||
− | :::- sometre, no sotmetre. |
||
− | |||
− | 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat: |
||
− | |||
− | :::- atentar, no atemptar. |
||
− | :::- pronte, no prompte. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu N (nas)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial, interior i fi de paraula: |
||
− | |||
− | :::- niu, lluna, mon. |
||
− | |||
− | 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: |
||
− | |||
− | :::- confiar, enfadar, inflamar. |
||
− | |||
− | ::Excepte els cultismes: |
||
− | |||
− | :::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora. |
||
− | |||
− | 3. Davant de consonant, excepte B, M, P: |
||
− | |||
− | :::- enveja, confit, planta, gandul. |
||
− | |||
− | 4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial: |
||
− | |||
− | :::- enmig, granment. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu NY (pany)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial, interior i fi de paraula: |
||
− | |||
− | :::- nyespla, pinyo, riny. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu P (posar)''' |
||
− | |||
− | 1. En posicio inicial de paraula: |
||
− | |||
− | :::- puny. |
||
− | |||
− | 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: |
||
− | |||
− | :::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte. |
||
− | |||
− | 3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga: |
||
− | |||
− | :::- cap, no cab, pero cabut. |
||
− | :::- llop, no llob, pero lloba. |
||
− | :::- colp, no colb, pero colpejar. |
||
− | :::- adop, no adob, pero adobar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu Q (quinze)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I: |
||
− | |||
− | :::- queixa, quilat, alquería, sequía. |
||
− | |||
− | ::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3. |
||
− | |||
− | 2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc: |
||
− | |||
− | :::- quatre, quocient. |
||
− | |||
− | ::Excepte: |
||
− | |||
− | :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu. |
||
− | |||
− | 3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis: |
||
− | |||
− | :::- qüestio, obliqüitat. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu R''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [r] (carreter) |
||
− | |||
− | ::1.1. En inicial de paraula: |
||
− | |||
− | :::- roda, rajola. |
||
− | |||
− | ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: |
||
− | |||
− | :::- somris, enriquir, israeli. |
||
− | |||
− | 2. En so de [r] (cara) |
||
− | |||
− | ::2.1. En interior i final de paraula: |
||
− | |||
− | :::- mira, cura, cor, dolor. |
||
− | |||
− | ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: |
||
− | |||
− | :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu RR (guerra)''' |
||
− | |||
− | 1. En posicio intervocalica: |
||
− | |||
− | :::- carro, errar. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu S''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [s] (sap) |
||
− | |||
− | ::1.1. En inicial de paraula: |
||
− | |||
− | :::- solt, sabut. |
||
− | |||
− | ::1.2. Darrere de consonant: |
||
− | |||
− | :::- ansa, dacsa. |
||
− | |||
− | ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: |
||
− | |||
− | :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc. |
||
− | |||
− | ::i de la A- en valor negatiu: |
||
− | |||
− | :::- asilabic. |
||
− | |||
− | ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda: |
||
− | |||
− | :::- mes, mesos. |
||
− | :::- nas, nassos. |
||
− | |||
− | 2. En so de [z] (cosa) |
||
− | |||
− | ::2.1. En posicio intervocalica: |
||
− | |||
− | :::- casa, promesa. |
||
− | |||
− | ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: |
||
− | |||
− | :::- desaiguar, desheretar, desviure. |
||
− | |||
− | ::2.3. En els participis: |
||
− | |||
− | :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses. |
||
− | |||
− | ::2.4. En derivats de gentilicis: |
||
− | |||
− | :::- andalus, andalusos. |
||
− | :::- frances, francesos. |
||
− | |||
− | ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec. |
||
− | |||
− | :::- abat, abadesa. |
||
− | :::- duc, duquesa. |
||
− | :::- princip, princesa. |
||
− | :::- mestre, mestresa. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu SS (passar)''' |
||
− | |||
− | 1. En posicio intervocalica: |
||
− | |||
− | :::- posseir, massa. |
||
− | |||
− | 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: |
||
− | |||
− | :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil |
||
− | |||
− | ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): |
||
− | |||
− | :::- asimetric. |
||
− | |||
− | 3. En els sufixos -issim, -issima: |
||
− | |||
− | :::- bonissim, cregudissima. |
||
− | |||
− | 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us. |
||
− | |||
− | :::- fracas, fracassos. |
||
− | :::- castis, castissos. |
||
− | :::- gos, gossos. |
||
− | :::- tramus, tramussos. |
||
− | :::- espes, espessos. |
||
− | |||
− | 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: |
||
− | |||
− | :::- dessecat, dissoldre. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu T (tornar)''' |
||
− | |||
− | 1. Inicial i interior de paraula: |
||
− | |||
− | :::- toca, costella, setze. |
||
− | |||
− | 2. En el grup consonantic TR: |
||
− | |||
− | :::- truc, atraure. |
||
− | |||
− | 3. En el prefix grec AT- : |
||
− | |||
− | :::- atmosfera (vore D, 1). |
||
− | |||
− | 4. Davant de Z: |
||
− | |||
− | :::- dotze. |
||
− | |||
− | 5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve: |
||
− | |||
− | :::- fort, fortalea. |
||
− | :::- cert, certea. |
||
− | :::- calit, no calid pero caliditat. |
||
− | :::- abat, no abad pero abadia. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu V (vindre)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial i interior de paraula: |
||
− | |||
− | :::- velocitat, cavall. |
||
− | |||
− | 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: |
||
− | |||
− | ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN |
||
− | |||
− | ::De tots els verps acabats en -AR. |
||
− | |||
− | 3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V: |
||
− | |||
− | :::- serf, no serv, pero servir. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu X''' |
||
− | |||
− | 1. En so de [s](eixida) |
||
− | |||
− | ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: |
||
− | |||
− | :::- caixa, creixer, coixo, afluixar. |
||
− | |||
− | ::1.2. Darrere de I: |
||
− | |||
− | :::- pixar, seguixen, vixca. |
||
− | ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-): |
||
− | |||
− | :::- oferixca, servixques. |
||
− | |||
− | ::1.4. En final de paraula: |
||
− | |||
− | :::- exigix, ix. |
||
− | |||
− | 2. En so de [ks] (text) |
||
− | |||
− | ::2.1. Entre vocals: |
||
− | |||
− | :::- reflexio, axial. |
||
− | |||
− | ::2.2. En posicio final, en algunes paraules: |
||
− | |||
− | :::- perplex, prefix. |
||
− | |||
− | 3. En so de [gz] (exacte) |
||
− | |||
− | ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: |
||
− | |||
− | :::- examinar, exhortar, exlibris. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu Y (yo)''' |
||
− | |||
− | 1. En posicio inicial de paraula davant de vocal: |
||
− | |||
− | :::- yuxtaposar. |
||
− | |||
− | 2. Entre vocals: |
||
− | |||
− | :::- epopeya, apoyar. |
||
− | |||
− | 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : |
||
− | |||
− | :::- pinya, puny. |
||
− | |||
− | 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): |
||
− | |||
− | :::- inyeccio, abyeccio, proyecte. |
||
− | |||
− | 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: |
||
− | |||
− | :::- Alcoy, Montroy, Gay. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''S'escriu Z (zero)''' |
||
− | |||
− | 1. En inicial i interior de paraula: |
||
− | |||
− | :::- zona, atzucac. |
||
− | |||
− | 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: |
||
− | |||
− | :::- zoologia. |
||
− | |||
− | 3. En les terminacions -zoari, -zoic: |
||
− | |||
− | :::- protozoari, benzoic. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Apostrof''' |
||
− | |||
− | Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son: |
||
− | |||
− | 1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE. |
||
− | |||
− | ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: |
||
− | |||
− | :::- porta'm, penja'n |
||
− | |||
− | ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: |
||
− | |||
− | :::- s'enten, s'haguera. |
||
− | |||
− | ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: |
||
− | |||
− | :::- se'n va, se'ls hi menja. |
||
− | |||
− | 2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: |
||
− | |||
− | :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. |
||
− | |||
− | ::Excepte: |
||
− | |||
− | :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant. |
||
− | :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora). |
||
− | :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. |
||
− | :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc. |
||
− | |||
− | :::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL. |
||
− | |||
− | 3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: |
||
− | |||
− | :::- d'estar, d'ahir, d'haver. |
||
− | |||
− | ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: |
||
− | |||
− | ::- de hui. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Dieresi''' |
||
− | |||
− | Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage. |
||
− | |||
− | Colocacio: |
||
− | |||
− | 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: |
||
− | |||
− | :::- veïnat, raïmer, aürtar. |
||
− | |||
− | 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: |
||
− | |||
− | :::- següent, llingüistica. |
||
− | |||
− | No la posarém en els següents casos. |
||
− | |||
− | 1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc: |
||
− | |||
− | :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu) |
||
− | :::- beneixca (be-ne-ix-ca) |
||
− | :::- conduirem (con-du-i-rem) |
||
− | |||
− | 2. Quan va darrere dels prefixos: |
||
− | |||
− | :::- coincidix (co-in-ci-dix) |
||
− | :::- reimprimir (re-im-pri-mir) |
||
− | :::- contraindicar (con-tra-in-di-car) |
||
− | |||
− | 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica: |
||
− | |||
− | :::- egoisme (e-go-is-me). |
||
− | :::- altruista (al-tru-is-ta). |
||
− | :::- altruiste (al-tru-is-te). |
||
− | :::- conduible (con-du-i-ble). |
||
− | |||
− | 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat: |
||
− | |||
− | :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar). |
||
− | :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant). |
||
− | :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat). |
||
− | |||
− | 5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um: |
||
− | |||
− | :::- simposium (sim-po-si-um). |
||
− | :::- harmonium (har-mo-ni-um). |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Accents''' |
||
− | |||
− | 1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles. |
||
− | |||
− | Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria. |
||
− | |||
− | 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats: |
||
− | |||
− | ::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones). |
||
− | |||
− | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima). |
||
− | |||
− | :::Atres eixemples: |
||
− | |||
− | :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio). |
||
− | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio). |
||
− | |||
− | :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio). |
||
− | :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio). |
||
− | |||
− | :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio). |
||
− | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio). |
||
− | |||
− | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio). |
||
− | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio). |
||
− | |||
− | :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio). |
||
− | :::(é)sta (adjectiu pronominal) |
||
− | |||
− | 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts: |
||
− | |||
− | :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir? |
||
− | :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols? |
||
− | :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols? |
||
− | :::Dis-me de qué he parlat |
||
− | :::Tu saps en qué penses. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Guió''' |
||
− | |||
− | El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los. |
||
− | |||
− | Usarém el guio: |
||
− | |||
− | 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea. |
||
− | |||
− | 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp. |
||
− | |||
− | ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: |
||
− | |||
− | ::: mireu-les, penjar-se'n. |
||
− | |||
− | ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: |
||
− | |||
− | ::: menja-te'l, prengau-ne. |
||
− | |||
− | ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: |
||
− | |||
− | ::: mira-ho, porta-hi. |
||
− | |||
− | 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: |
||
− | |||
− | ::: critic-bibliografic, historic-cientific. |
||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Interrogació i admiració''' |
||
− | |||
− | Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio. |
||
− | |||
− | El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. |
||
− | |||
− | La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps. |
||
− | |||
− | ==Referències== |
||
− | <sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''. |
||
− | |||
− | ==Enllaços externs== |
||
− | * [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica] |
||
− | |||
− | [[Categoria:Llengua Valenciana]] |
179
pages