FANDOM


Nàquera
Provmap-valencia2 55px
95px

País: Espanya
Comunitat: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Camp de Túria
Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°39′N, 0°25′O
Altitut: 242 metros màxim
Superfície: 38,7 km²
Població: 4.143 hab. (INE 2005)
Densitat: 107,05 hab./km²
Gentilici: Naquereny/Llaganyosos
Llengua: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46119
Festes: Del 1 al 4 de octubre
Alcalde: Ricardo Arnal Pavía
Uep: Uep Oficial dde Nàquera


Nàquera (en castellà, Náquera) és un municipi de la província de Valéncia situat en la comarca del Camp de Túria, pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya.

GeografiaEdit

Situada en els contraforts de la Serra Calderona. El seu clima és de tipo mediterràneu. La zona del terme no cultivada és molt boscosa, en abundància de vida salvage i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrànea.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la CV-35 i prenent després la CV-310, se pot accedir per l'AP 7(eixida de Massalfassar), pel bypass, pel camí de Moncà o per la pista d'Ademús i pel nort se pot accedir per Torres Torres, passant per Serra.

Localitats llimítrofesEdit

El terme municipal de Nàquera llimita en les localitats següents: Albalat de Tarongers, Bétera, Moncà, Museros, Puig, Rafelbunyol, Sagunt, Segart i Serra totes elles en la província de Valéncia

HistoriaEdit

L'existència de peces i elements prehistòrics en llocs com la cova dels estudiants.

De l'época romana trobem una vila d'exportació agrícola en les voltants del barranc del Prat.

La presència islàmica ha deixat calcigades que van des de la toponímia de numerosos ingredients fins a l'urbanisme del primitiu núcleu de la població.

DemografiaEdit

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.738 1.511 1.820 2.075 2.377 2.783 3.141 3.770 4.143 4.918

EconomiaEdit

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàlics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveras, amelers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Pero principalment tota el seu economia se basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12000 Hab.).

MonumentsEdit

  • ermita de San Francisco. Construïda entre 1917 i 1922.
  • Església de la Mare de Deu de l'Encarnació. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de Joan de Joanes flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al Pla de Fossar.

Llocs d'interésEdit

  • Cova dels Estudiants. Situada prop de la cima dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del segle XVII.
  • Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellea en el mar al fons de l'horisó.

Festes localsEdit

Les festes patronals se celebren de l'1 al 4 d'octubre en honor de l'Encarnació i de San Francisco d'Assís. Encara que en el mes d'agost es realisa la presentació de la reina i la seua cort d'honor. Al setembre són numerosos els actes que se celebren els caps de semana, com verbenes,concerts ,bous al carrer (A l'agost) i la tradicional cavalcada.

AtresEdit

El 2004 va ser un fatídic any, en el que un 12 d'agost (21:30) va haver-hi un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. De bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar la població. Escasses dos semanes després en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi.

A partir d'ací, comencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos després fon premiat pel ministeri de mig ambient. En l'actualitat ya es veuen chicotetes zones verdes i matolls.

Enllaços externsEdit


El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de Wikipedia Internacional o d'una atra font relacionada, publicada en qualsevol idioma i albergat baix la llicència GFDL.

Possibles ubicacions:
Anglés Alemà Francés Polac Japonés Italià Holandés Portugués Espanyol Suec Català Occità
Si no concorda cap d'estes ubicacions, s'especificarà ans d'este quadro.

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.