FANDOM


(revertisc, seguiu per favor les polítiques de neutralitat que obliguen a exposar tots els punts de vista sobretot les lleis)
(L'opinió d'un ente polític manipulat per interessos polítics no té cabuda en una enciclopèdia seria.)
Llínia 17: Llínia 17:
 
El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de [[Jaume I]], llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del [[Contat d'Urgel]] tras la conquista.
 
El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de [[Jaume I]], llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del [[Contat d'Urgel]] tras la conquista.
 
=== Denominació ===
 
=== Denominació ===
Segons l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], "organisme competent únic", -i per tant l'únic normatiu-, segons l'Estatut d'autonomia del nostre regne, i depenent de la [[Generalitat Valenciana]], la llengua valenciana es la mateixa que en [[Catalunya]] s'anomena [[català]] i en les [[Illes Balears]], balear. [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html]
 
 
 
=== Lliteratura ===
 
=== Lliteratura ===
 
=== Política ===
 
=== Política ===

Revisió de 10:11, gin 31, 2008

Noia 64 apps wp
El contingut d'esta pàgina és un esbós. Ampliant-lo ajudaràs a millorar Uiquipèdia.
Pots ajudar-te en les uiquipèdies en atres llengües. També pots ajudar canviant este cartell per u més específic.

El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana.

Orige de la Llengua Valenciana

Image:Extensió del valencià.png

El valencià prové del mossàrap (llengua constituïda per distints dialectes romanços) que es parlava en l'Antic Regne de Valéncia, tal i com afirmà Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç). La teoria de la repoblació (o dialectal) no es sustenta por no tindre, el contat d'Urgel, suficient població com per a repoblar tot el Regne de Valéncia, per esta raó existix una gran diferenciació respecte al lèxic i la semàntica respecte d'atres llengües romàniques.

Extensió del Valencià

La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

Història del Valencià

El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de Jaume I, llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del Contat d'Urgel tras la conquista.

Denominació

Lliteratura

Política

Dialectes del Valencià

Image:Dialectes del valencià.png

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.

Valencià Septentrional

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.

Valencià Alicantí

L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Vore també

Enllaços Externs

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.