FANDOM


Noia 64 apps wp
El contingut d'esta pàgina és un esbós. Ampliant-lo ajudaràs a millorar Uiquipèdia.
Pots ajudar-te en les uiquipèdies en atres llengües. També pots ajudar canviant este cartell per u més específic.

Trayectòria històrica del Poble Valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.

(Este artícul conté gran part de l'obra "Història de la Comunitat Autònoma de Valéncia" de Carles Recio, en el consentiment de l'autor.)


Prehistòria i Protohistòria Edit

Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis: De l'Edat de Pedra a l'Edat del Bronze.


Tavernes de la Valldigna,Vilafamés i Oropesa Edit

Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).

D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.

Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.

De Xàtiva a Gandia Edit

Paleolític Mig:

És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.

Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.

En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.

Lo primer Art Valencià Edit

Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Inclou:


Els arts Parpallonenc'' i el del Mesolític Inicial'', tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).

L'Art Rupestre Valencià'' i l'Art Esquemàtic'' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.


A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:

  • Els gravats rupestres fusiformes.


L'Art Parpallonec''' Edit

L'Art Parpallonenc'' es correspon en el Paleolític superior.

En la Cova del Parpalló de Barig (molt prop de Gandia) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i després trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.


L'Art Rupestre Valencià''' Edit

L'Art Rupestre Valencià'' mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.

Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.

Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.

Alguns també lo interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los. Atres també lis donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.

La Romanisació Edit

El desenrroll de la cultura íbera i l'arribada dels romans a terres valencianes. La fundació de Valentia i els primers núcleus romans.

Bàrbars i Musulmans Edit

La Valéncia romana és atacada per les tribus del nort d'Europa: els visigots. Després arribaran els primers invasors del nort d'Àfrica. Valéncia se convertix en un cresol de cultures.

La Valéncia Musulmana Edit

Integració de Valéncia en l'Islam i constitució de lo Regne de Valéncia. Grans aportacions culturals i socials. El Sit i els atacs cristians.

Lo Rei En Jaume Edit

Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna de lo Regne en els seus Furs i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.

L'esplendor de lo Regne de Valéncia Edit

Lmina10sxiiiwc8

Mapa d'Europa en el segle XIII on es pot vore l'extenció del Regne de Valéncia

En plena autonomia dins de la Corona d'Aragó, lo Regne de Valéncia es convertix en el territori més pròsper de tot el Mediterràneu. Gran creiximent cultural i comercial. Valéncia allumena i és eixemple del món.

L'integració peninsular Edit

En Carles I lo Regne de Valéncia s'integra en l'Imperi dels Àustries, conseguint l'unitat peninsular d'Espanya. Proseguix lo gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.

Guerra de Successió i Ilustració Edit

En la mort de Carles II lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, Felip V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l'Ilustració.

Lo Sigle XIX Edit

Valéncia durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. Valéncia posa les bases del seu desenroll agrícola i social.

Lo Sigle XX Edit

Valéncia sofrix les convulsions naturals de l'història d'Espanya fins a la segona reinstauració. La Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia en el definitiu reconeiximent de l'identitat valenciana i sa Comunitat Autònoma.

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.