FANDOM


m (Correció de faltes i ampliació)
 
Llínia 6: Llínia 6:
 
|país = [[Espanya]]
 
|país = [[Espanya]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
+
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
 
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
Llínia 14: Llínia 14:
 
|gentilici = agullentí, agullentina
 
|gentilici = agullentí, agullentina
 
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
 
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|uep = [http://www.agullent.net Uep Oficial de Agullent]
+
|uep = [http://www.agullent.net Uep Oficial d'Agullent]
 
|notes =
 
|notes =
 
}}
 
}}
'''Agullent''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
'''Agullent''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
  +
  +
== Geografia ==
  +
  +
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana...
  +
Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
  +
  +
=== Localitats fitades ===
  +
Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats:
  +
[[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Alfafara]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].
  +
  +
== Història ==
  +
  +
El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.
  +
  +
== Administració ==
  +
{{Alcaldes_Espanya
  +
| Alcalde_1 =
  +
| Partit_1 =
  +
| Alcalde_2 =
  +
| Partit_2 =
  +
| Alcalde_3 =
  +
| Partit_3 =
  +
| Alcalde_4 =
  +
| Partit_4 =
  +
| Alcalde_5 =
  +
| Partit_5 =
  +
| Alcalde_6 = Enrique Cerdá Bru
  +
| Partit_6 = [[PP]]
  +
| Alcalde_7 = Enrique Cerdá Bru
  +
| Partit_7 = [[PP]]
  +
| Alcalde_8 = Jesús Pla Herrero
  +
| Partit_8 = [[Bloc]]
  +
}}
  +
  +
== Demografia ==
  +
  +
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
  +
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
  +
  +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
  +
|-
  +
| align=center| 2.084 || align=center| 2.137 || align=center| 2.196 || align=center| 2.205 || align=center| 2.204 || align=center| 2.223 || align=center| 2.289 || align=center| 2.352 || align=center| 1.119
  +
|}
  +
  +
== Economia ==
  +
  +
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
  +
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Parròquia de [[Sant Bartomeu Apòstol]] s. XV, Ermita de [[Sant Vicent Ferrer]], Convent de [[Sant Jacint]] s. XVI a s. XVII, El Molí Fariner, Fornet de la Neu...
+
  +
*'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').
  +
  +
*'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval).
  +
  +
*'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
  +
  +
*'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
  +
  +
*'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.
   
 
== Festes ==
 
== Festes ==
En giner se celebra Sant Antoni Abat.
+
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].
Huit dies després de Pasqua se celebra la festa de Sant Vicent Ferrer en [[Moros i Cristians]].
+
El 25 de juny el [[Corpus Cristi]].
+
*'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. Lo dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.
El 15 d'agost la [[Mare de Déu d'Agost]].
+
El 31 d'agost [[Sant Ramon Nonat]].
+
== Gastronomia ==
Del 3 al 5 de setembre se celebren les Festes Patronals en la Nit de les Fogueretes (esportins en flames únic al mon), la Festa del [[Milacre de Sant Vicent]] i el dia del Crist de la Salut.
+
Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la [[pericana]] ([[pipes i caraces]] en Alcoy), les coques de farina en aladrocs'', embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato''.
El 8 de decembre festa de la [[Puríssima Concepció]].
+
  +
== Enllaços externs ==
  +
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Agullent Artícul en Wikipedia en Espanyol]
  +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
  +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha tret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
  +
   
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Latest revision as of 13:48, gin 19, 2008

Agullent
Provmap-valencia2 Agullent escut
Agullentcomarca

País: Espanya
Comunitat: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut: 321 m.
Superfície: 12'34 km2
Població: 2334 hab.
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: agullentí, agullentina
Llengua: Valencià i Castellà
Còdic postal: {{{còdic_postal}}}
Festes: {{{festes}}}
Alcalde: {{{alcalde}}}
Uep: Uep Oficial d'Agullent


Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia Edit

Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats fitades Edit

Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.

Història Edit

El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.

Administració Edit

Plantilla:Alcaldes Espanya

Demografia Edit

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
2.084 2.137 2.196 2.205 2.204 2.223 2.289 2.352 1.119

Economia Edit

La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.

Monuments Edit

  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).
  • Ajuntament. (antigament era un forn migeval).
  • Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
  • Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
  • Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.

Festes Edit

  • Moros i Cristians'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.
  • Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer'''. Lo dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.

Gastronomia Edit

Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.

Enllaços externs Edit

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.