| Agullent | ||||
| ||||
| País: Espanya | ||||
| Comunitat: Comunitat Valenciana | ||||
| Província: Província de Valéncia | ||||
| Comarca: Vall d'Albaida | ||||
| Partit judicial: Ontinyent
| ||||
| Ubicació: | {{{coor}}} | |||
| Altitut: | 321 m. | |||
| Superfície: | 12'34 km2 | |||
| Població: | 2334 hab. | |||
| Densitat: | {{{densitat}}} | |||
| Gentilici: | agullentí, agullentina | |||
| Llengua: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | {{{còdic_postal}}} | |||
| Festes: | {{{festes}}} | |||
| Alcalde: | {{{alcalde}}} | |||
| Uep: | Uep Oficial d'Agullent | |||
Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Contents
Geografia[]
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Localitats fitades[]
Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.
Història[]
El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.
Administració[]
Template:Alcaldes Espanya
Demografia[]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.084 | 2.137 | 2.196 | 2.205 | 2.204 | 2.223 | 2.289 | 2.352 | 1.119 |
Economia[]
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
Monuments[]
- Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).
- Ajuntament. (antigament era un forn migeval).
- Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
- Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
- Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.
Festes[]
- Moros i Cristians. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.
- Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer. Lo dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.
Gastronomia[]
Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.
Enllaços externs[]
- Artícul en Wikipedia en Espanyol
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha tret informació en el seu consentiment. [1]
Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana
